El món de l’art escènic és supersticiós. Els artistes tenen manies personals molt diferents com ara senyar-se moltes vegades abans de sortir a escena, rentar-se les dents diverses vegades durant l’obra de teatre... però volem destacar-ne unes miques més que són d’allò més curiós:
- No es pot xiular: el simple fet de xiular a qualsevol escena és sinònim de mala sort, si més no per qui ho fa, perquè la tradició dicta que ha de ser acomiadat. Tot això ve des de fa uns anys quan no hi havia una altra forma de comunicació entre tècnics que no fossin xiulades entre ells. Si qualsevol altre membre de l’equip també xiulava, podia provocar un caos al mig de l’escena per la barreja d’ordres.
- No al color groc: és un color prohibit dins el nostre món. Hi ha actors que només vestir-se d’aquest color es crispaven. Aquesta superstició neix de la mort en escena de Jean-Baptiste Poquelin, Molière. El febrer del 1673, Molière va estrenar l’obra “El enfermo imaginario” on vestia de groc. Després de no trobar-se gaire bé durant la representació va morir al cap de poques hores a casa seva.
- No regalar clavells: si alguna vegada has pensat a enviar flors al camerino d’un actor o actriu, que no siguin clavells. Aquesta superstició precedeix del segle XIX. Llavors, els teatres contractaven als actors/actrius per temporada i la seva manera de comunicar la renovació del contracte era enviar-li roses. D’aquesta manera, si la persona rebia clavells, volia dir que havia sigut acomiadada.
- Prohibit tenir miralls: tots sabem que si es trenca un mirall, equival a set anys de mala sort, doncs al món escènic no podia ser menys, ja que és sinònim de mala astrugància per molts anys.
- Les plomes del paó: les plomes d’aquest animal estan mal vistes a molts llocs o disciplines. Els colors i formes d’aquestes aus poden arribar a fer-te pensar en un ull “diabòlic” i això pot arribar a considerar-se com un “mal d’ulls”.
Font: https://bit.ly/3rqPJkv