La figura del/a docent és importantíssima en totes les societats. Depèn d’ells i elles una part fonamental de la nostra educació i aprenentatge. La docència l’associem a la manera com el professor/a transmet els seus coneixements i connecta amb l’alumnat. Per tant, el professorat ha de ser SEMPRE bon comunicador. Al teatre, sabem com n’és, d’imprescindible, la formació de les arts escèniques; perquè un bon actor/actriu neix, però també es fa!
Tenir qualitats com l’extraversió, caure en gràcia, tenir confiança en si mateix/a, la paciència... és quelcom molt útil per exercir en el món del teatre. No obstant, la formació és la qualitat més important que s’ha d’adquirir si es vol acabar esdevenint un actor/actriu excel·lent. En aquest sentit, el professorat hi juga un rol molt important, ja que no només prepara per culminar un nivell tècnic, sinó que, a més, prepara per sortir a l’escenari, integrar-se a ell i entendre i ser un amb el guió. L’objectiu és que puguem sentir les sensacions a la nostra pròpia pell i acabem gaudint igual o tant del que fem com el públic!
La passió amb què el professorat pot arribar a ensenyar és clau per desenvolupar l’esperit crític de l’alumnat, per despertar aquella trempera, iniciativa i força vital que durarà tota una vida. Si el/la docent viu amb energia i una desbocada i evident passió tot el seu procés d’ensenyament, així ho faran els/les estudiants que l’escoltin. No només es tracta d’ensenyar!
Com va dir l’actor Francesc Orella: “La formació cultural és necessària per alimentar l’esperit, per ser algú amb criteri, per no viure en aquest puto món com un vegetal.”
I el poeta Climent Forner hi afegiria:
“Són uns ulls vidents dins la tenebra,
i és la llavor que furga sota terra
i va espigant al llarg del temps i dóna
collites d’or que no hem sembrat nosaltres.”