Tequatre és una de les companyies que formen l'Aula de Teatre. Amb prop de 15 anys de trajectòria, fa poc han estrenat l'obra No hi ha lladre que per bé no vingui, que havia anat quedant aplaçada des del 2020, arran del Covid-19.
- Com neix Tequatre? Quines inquietuds i circumstàncies van permetre que es creés?
Tequatre neix de les inquietuds artístiques d’un grup d’alumnes del curs 2005/2006 de l’Aula de Teatre de Figueres. En aquell moment, i per circumstàncies molt diferents, vam coincidir les quatre persones que crearien la companyia inicialment: la Susana Torrijos, en Josep Pujol, la Carme Magester i en Jaume Pujadas, aquests dos darrers encara en actiu; i a qui es van unir ben aviat, abans de la primera estrena de Retalls, l’Àngels Barrientos. Tots ens movíem per la mateixa afició al teatre; i, d’aquesta primera idea, ja farà 15 anys a finals de 2021.
- Com definiu el vostre teatre? Des de quina perspectiva abordeu les arts escèniques dalt de l’escenari?
El nostre teatre es pot definir com a amateur, perquè ningú s’hi guanya la vida i tot el que ingressa la companyia s’inverteix en nous projectes, però això no treu que els nostres treballs siguin tan professionals com podem. El nostre esperit crític ens mou a millorar a cada producció!
Pel que fa als estils, hem fet una mica de tot, però no ens quedem amb un únic estil. A alguns dels intèrprets se’ls dóna millor la comèdia i altres estan més avesats al drama. Per això, anem alternant els nostres estils i intentem fer-ho el millor possible tocant autors clàssics, contemporanis i, fins i tot, autors novells que han col·laborat amb nosaltres.
A part del teatre, també fem altres actuacions, com ara dramatitzacions, visites guiades, lectura de poemes, presentacions de llibres... sempre que ens ho demanen.
- Com heu anat creixent al llarg dels anys?
Des de l’inici de la companyia, la idea principal ha estat sempre fer projectes bianuals que ens permetin fer actuacions per la comarca, participar en mostres, festivals i concursos i, si surt l'oportunitat d’anar a l'estranger, l'aprofitem. El nostre principal àmbit d’actuació és Catalunya, perquè les nostres obres són en català, però hem tingut l’oportunitat d’anar a Narbona i Casablanca representant el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG).
- Gaudiu de l’acceptació del públic? Aneu bé, de planter d’actors i actrius? Hi ha relleu generacional?
Ens hem adonat que, des que vam començar a actuar a la comarca, hem generat un públic molt fidel que, arran de conèixer el nostre treball, cada vegada es va ampliant més! Això ens permet que les nostres estrenes sempre estiguin plenes de gom a gom. A part del públic local, també ens satisfà actuar en llocs on no ens coneixen i, com que –sempre que les circumstàncies ho permeten– sortim a saludar al públic a platea, la gent ens congratula per la nostra actuació... Això ens omple de joia i ens impulsa a continuar!
Tequatre va començar sent una companyia de quatre intèrprets, tal com el seu nom indica, més l’equip de direcció que, normalment, està format per l’Àngels Barrientos i en Jaume Pujadas. Sempre hem tingut tendència a ser pocs i ben avinguts, tot i que hi ha hagut produccions en què hem necessitat buscar actors fora de la companyia per poder fer obres amb més participants.
Tenim un relleu generacional relatiu, atès que els més joves del grup, fills dels propis components de la companyia, han escollit el camí de la música. Però no deixa de ser una activitat artística que hem adaptat, per exemple, en la nostra darrera producció, en què hem posat músics en directe. D’altra banda, com hem dit abans, ha passat molta gent per Tequatre. Alguns han continuat i altres han decidit apartar-se del camí i seguir altres camins, però amb els que participen a cada projecte sempre hem anat a per totes.
- Quin és, per a vosaltres –o la majoria de vosaltres– un moment dolç de la vostra trajectòria?
Per a nosaltres, és més important l’equip i la companyonia que no els premis. En el moment en què no falta cap peça de l'engranatge d'una nova producció i que ho tenim tot a punt per obrir el teló, experimentem una mena de catarsi aristotèlica i una comunió amb el públic que és difícil d’explicar, però que ens posa els sentits i l’adrenalina al màxim. A cada funció succeeix una mica això, però en una escala menor. Creiem que és un dels motius pels quals el teatre és màgic!
Els premis sempre fan il·lusió, però el simple fet que et seleccionin per participar en un festival, en un concurs, en una mostra o en l’escenari més petit del món, és ja un premi per a nosaltres. Els guardons animen el grup i ajuden a tenir un bon currículum, però no són el nostre objectiu, sinó la conseqüència de la feina ben feta i la constància.
- Inevitablement, el Covid us ha afectat. De quina manera?
Aquesta pandèmia ens ha afectat directament perquè just quan es va declarar l’estat d’alarma, havíem d’estrenar No hi ha lladre que per bé no vingui al Teatre el Jardí de Figueres. Des d’aquest primer moment, hem hagut d’anar ajornant l'estrena, concretament 5 vegades a Figueres i 2 a Castelló d’Empúries, i hem hagut de deixar pendents moltes actuacions que ja teníem confirmades en altres pobles de la comarca. Per sort, a l’agost ens van seleccionar per participar en el FITAG 2020 i vam poder representar per primera vegada aquesta obra a la Sala la Planeta de Girona.
Ara, continuem actuant tant com podem, atès que el Procicat ens té molt collats, i estem intentant recuperar el ritme normal d’actuacions que tocarien si no hi hagués la pandèmia. Costarà una mica que tot torni a la normalitat, però hem de ser positius i pensar que, tal com hem demostrat, la cultura és segura!
Pel que fa als assajos, també han quedat afectats. Hem hagut de parar i engegar molts cops i adaptar-nos a les noves condicions: assajos virtuals, amb mascareta, amb distanciament social, usant gel hidroalcohòlic… Però, ho hem anat trampejant com hem pogut i, al final, ja ens hi hem acabat acostumant.
- Aquests dies heu estrenat No hi ha lladre que per bé no vingui… per fi! Com ha anat? Era molt esperada? Què ha dit, el públic?
A nivell de grup, era necessari estrenar i sobretot fer-la a casa nostra. Ens angoixava molt el fet d'haver-la d'ajornar tants cops, però les circumstàncies són les que manen i no hi podíem fer res. Ara ja l’hem feta, tant a Figueres com a Castelló d’Empúries, que són els nostres llocs d’inici oficials i ara ja podem considerar que la gira està realment iniciada.
Tant a Figueres com a Castelló d’Empúries i la resta de llocs on hem actuat, els comentaris són més que positius i la gent surt satisfeta de la sala. Això ens anima a continuar i a millorar cada cop més per fidelitzar el nostre públic aquí i arreu.
- Què teniu ara mateix entre mans? Quin és el vostre futur immediat?
Tal com dèiem abans, fem projectes bianuals i, en aquesta ocasió, a causa de la Covid-19, serà un projecte de 3 anys, perquè l’any passat el podem considerar gairebé inhàbil. La nostra idea és seguir fent tantes actuacions com es pugui durant tot aquest any i l’any que ve.
D’altra banda, per seguir en aquesta línia, des de la direcció ja s’està treballant amb un nou projecte escènic i ben aviat es començarà una nova obra amb la idea d'estrenar-la a principis de l'any que ve.
- Quins projectes teniu al tinter, a llarg termini?
Com que som una companyia relativament nova i amb moltes inquietuds, en la ment tenim aquest nou espectacle de sala, del que parlàvem en el punt anterior, però també tenim moltes idees que, segurament, s’aniran concretant al llarg de l’any. Contemplen des de fer diverses obres de microteatre –tal com ja hem experimentat en alguna ocasió– fins a seguir fent teatre de carrer i participar en projectes com el Festival Terra de Trobadors. D’altra banda, també tenim ganes d’experimentar amb nous formats, provar noves coses a l’escenari i, sobretot, passar-ho bé fent el que ens agrada i fent feliç al nostre públic.